Companyia resident Sala Versus Glòries 2022-23
Gènere: Drama-comèdia / Per a tots els públics
Idea i direcció: Vero Cendoya
Creació i Interpretació: Linn Johansson, Jem Prenafeta i Hansel Nezza.
Música i so: Adele Madau
Figurinisme: Pau Aulí
Producció: Lídia Serrat
Fotografia: Sílvia Poch
Administració: Joan Fabregat
Management: Albert Baldomà
Una producció de la Cia. Vero Cendoya amb el suport de Fundació Carulla
HEM DE PARLAR és un espectacle inclusiu de dansa-teatre, fruit de la llarga experiència de Vero Cendoya en el treball amb persones amb diversitat funcional.
Una història que parla de les relacions i els seus conflictes familiars. Els conflictes de parella i, de retruc, de la convivència familiar amb un adolescent.
En aquest projecte hi treballen dos ballarins professionals i un/a intèrpret amb Síndrome de Down.
Sinopsi
HEM DE PARLAR és una peça de dansa/teatre que gira en torn de la parella abans i després de tenir un fill.
Una parella que prova diferents vies de comunicació per tal de salvar la família. I un adolescent que com tots ells quan els hi preguntes, mai fan res, ni van enlloc ni amb ningú.
Discussions en moviment, silencis que fereixen i comentaris que mouen i commouen.
De la comunicació sense paraula.
De la importancia de callar i moure's.
Sobre el projecte
Arrel de la darrera producció de la companyia, BOGUMER, sorgeix la necessitat i el material que ha inspirat aquesta petita producció.
La peça gira entorn dels conflictes familiars. Els conflictes de parella i de retruc de la convivència familiar amb un adolescent.
Tot això amb una banda sonora, creada per l’ habitual col·laboradora de la companyia, Adele Madau, formada per diferents diàlegs cinematogràfics que seran portats al moviment per diferents vies.
El material físic, per tant, està basat en la recerca de la relació directa entre moviment i paraula i en la recerca d’un particular codi de comunicació que uneixi aquests dos llenguatges. Per tant, cerquem utilitzar la paraula i els diàlegs com a motor de moviment creant un llenguatge i un codi propi per cada intèrpret que ens serveixi de portador de la nostra història.
Aquesta recerca d’un codi propi serà la base del nostre treball físic. Un codi, que aconsegueixi unir la poètica del moviment a la explicificitat de la paraula.
L’humor, un dels trets característics del treball de la cia, estarà també present en aquesta peça tocant els límits de l’absurd com moltes vegades succeeix en aquests tipus de conflictes.
