Coral Romput

Fuster digué "Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent". Si és així, si Estellés és el millor poeta valencià des d'Ausiàs March, fer reviure els seus versos en l'actualitat hauria de ser no només viable sinó necessari, perquè a través d'ells tindríem unes lents des d'on comprendre millor el present i imaginar un futur possible.

Allò íntim és profundament polític i allò local és terriblement universal. Si això és cert, i ho és, el Coral Romput seria capaç d'esdevenir un clàssic, sense envejar res de Shakespeare o Lorca, i tindria la capacitat de transcendir la seva pròpia època, la seva pròpia circumstància. Seria capaç de sobreviure als signes dels temps, seria capaç de comunicar en moments i llocs aparentment distants a la València dels anys 50s. El Coral Romput ha "sobreviscut" en la memòria dels Països Catalans gràcies als llibres (com d'importants són els Llibres que ens fan Lliures), i a la resistència oral, en multitud de recitals i concerts on els versos d'Estellés i del Coral s'han proclamat com a signe d'identitat i resistència memorialística.

FITXA ARTÍSTICA
Autor: Vicent Andrés Estellés
Direcció escènica: Marc Chornet Artells
Interpretació: Marina Alegre Silva
Banda Sonora: Gerard Marsal Norte
Disseny i construcció capgros: Miguel Ángel Camacho
Disseny espai escènic: Xènia Cubí
Construcció: Jan Clota
Foto cartell: David Ruano

Un projecte escènic de Marina Alegre Silva i Marc Chornet Artells