Virago

Un crit col·lectiu a la valentia.

La jove companyia de dansa Soulbeaters presenta a la Sala Versus Glòries l'espectacle guanyador del premi Estrena't Dansa organitzat pel Centre Cívic Casa Groga.

L'espectacle inclou dues de les peces de la companyia, Virago i El silencio no existe, una que reforça el poder de la força col·lectiva i l'altra que explora la intimitat i la solitud. Les dues peces dialoguen des del contrast i posen en escena un llenguatge que expandeix els límits de la dansa urbana per fusionar-la amb la dansa contemporània.

Virago

Virago és una peça que celebra la força, el coratge i la resistència de la dona guerrera, convidant-nos a reconnectar amb aquesta fermesa interna que emergeix davant les adversitats. Inspirada en diverses divinitats femenines, la peça transita entre la potència i la delicadesa, entre la lluita i la vulnerabilitat, revelant la complexitat d’un cos que resisteix, que es transforma i que es reafirma. On allò que sembla fràgil esdevé suport, el cos descobreix noves formes de sostenir-se, d’enllaçar-se i d’empènyer els seus propis límits. Virago és un crit a la valentia i a la identitat, una invitació a reconèixer i valorar l’esperit indomable que habita dins nostre i a posar en relleu la força de la col·lectivitat femenina, capaç de sostenir-se, caure i tornar-se a aixecar.

El silencio no existe

El silenci es defineix com l’absència de so, però fins i tot en la quietud més aparent alguna cosa sempre roman activa. Un lleu so. La pròpia presència.En escena, el cos se situa en aquest límit: un espai que no canvia, però que mai es percep igual. Quan l’exterior s’aquieta, alguna cosa s’obre. Per a alguns és pausa. Per a altres, soroll. Per a altres, mirall. El silencio no existe transita aquesta ambigüitat constant. El mateix estat que pot sostenir també pot desbordar. El mateix buit que calma, també exposa.La peça explora com, en absència d’estímul, ment i cos ocupen l’espai de formes oposades però simultànies. El silenci deixa de ser un lloc neutre i es converteix en un territori inestable, on l’íntim emergeix sense filtre. Què entenem realment per silenci? Pot existir en una ment que no s’apaga? Un espai on romandre… o del qual escapar.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció i idea original: Núria Querol
Coreografia: Marina G. Sparrowe i Núria Querol
Intèrprets: Clea Fernández, Cristina Dueñas, Ana Fernández i Marina Sparrowe
Vestuari: Paula Cantero i Núria Querol
Música original (El silencio no existe): Pedro Sohu
Versions musicals: Alexis de la O Joya

Espectacle dins del cicle de dansa contemporània #EnDansa.