Sofía Asencio Aznar - El futuro como trabajo escénico

El Futuro como trabajo escénico és una conferència performativa sobre el temps en escena, vist des d’una perspectiva no lineal. Aquesta conferència està realitzada per Sofía Asencio i Júlia Barbany i s’acciona a través d’un dispositiu al qual han anomenat “La màquina de pensar”. La funció de la màquina de pensar és la de separar els elements que intervenen i interactuen d’una manera instantània en l’emissió/recepció d’idees en un auditori, de manera que podem veure, com si es tractés d’un horitzó de successos, el moment exacte en què sorgeixen les preguntes i en com es materialitzen les certeses que es generen en aquesta conferència entre la Júlia i la Sofía.

Sofía Asencio és artista i investigadora en arts escènics. Co-dirigeix la Societat Doctor Alonso, amb qui ha realitzat diverses peces escèniques, que han anat generant una pràctica de creació i d’investigació des del 2002 fins ara. Entre el 2004 i el 2011 va ser co-directora del festival d’art de context MAPA a Pontós (Alt Empordà), i ha format part de l’equip curatorial del Festival Sâlmon en les edicions del 2021 i el 2022. Actualment forma part de El Consulado, una nau situada a la perifèria de València, al barri de la Fonteta de Sant Lluís, dedicada a acollir activitats al voltant de les Arts Vives expandides, que comparteix actualment l’ús i la gestió amb les artistes valencianes. En aquest projecte col·labora amb Júlia Barbany, performer i creadora, que situa la seva feina en la ironia, el posthumor i els límits de la performativitat que denomina com a “tova”. Júlia forma part del Col·lectiu las Huecas, amb qui ha codirigit Projecte 92, Aquellas que no deben morir (guanyadora del millor espectacle contemporani als Premios de la Crítica), Algo de amor i De l’amistat (guanyadora del millor espectacle als Premios Time Out 2024) i la seva última obra Riure Caníbal.