LES PARAULES DELS ALTRES

Fa temps que penso en la necessitat que tenim molts homes de trencar amb els rols que fins ara ens han mantingut en el privilegi. Parlem de maltractadors, de violadors, d’assassins, d’abús de poder, de la masculinitat tòxica i de tantes coses que sovint creiem que s’allunyen de la nostra quotidianitat, i que ens fan estar tranquils pensant que nosaltres no som aquells monstres, però no parlem de la por que tenim a apropar-nos a la idea de ser aquells monstres i com aquesta por fa que ens replantegem el que som, el que fem i el que volem. Tenim por de fer les coses malament, tenim por d’actuar, de fer, de decidir, perquè ens hem adonat i sabem que ens hem educat en una societat patriarcal que sovint ens ha cedit el privilegi. Quan un s'adona que ha format part de l’estructura de privilegi té dues opcions; fer el que sigui per mantenir-la o mirar de canviar alguna cosa. I si un tria la segona opció té altres dues opcions; culpar al patriarcat o assumir que és ell mateix qui decideix ser qui és i qui vol ser amb totes les conseqüències. Aquest monòleg és el d’un home que busca un amic per compartir la por de no saber com actuar.