El tipo
de i amb Lisandro Penelas, dirigida per Ana Scannapieco
Autor: Lisandro Penelas
Direcció: Ana Sacannapieco
Interpretació: Lisandro Penelas
Assistent de direcció i fotografia: María Laura Tavacca
Disseny d'il·luminació: Soledad Ianni
Disseny d'scenografia i vestuari: José Escobar
Producció executiva: Lucía Marquez
Premsa Moscú: Carolina alonso
Premsa LaBadabadoc: Néstor Lozano
Tècnica: Demian Iglesias
Durada: 50 minuts
Origen: Buenos Aires
Idioma: Castellà
Gènere: Teatre Unipersonal
El tipo (del 03 al 06 de noviembre) Moscú teatro de Buenos Aires ens porta el seu darrer treball. 4 úniques funcions
EL TIPO, narra la història d’un policia que, per casualitat, coneix una noia a la pausa del seu treball i s’obsessiona amb ella.
Confon amor amb mania. La segueix per les xarxes socials, llegeix els llibres que ella llegeix i canta les cançons que a ella li agraden.
En paraules de la directora: La concepció artística també inclou repensar els forts mandats que regeixen la nostra societat. En aquest sentit, l’obra ens presenta sobretot dos: el mandat de “ser útil”, en paraules de l’àvia del personatge; i el mandat de masculinitat, present fortament en l’àmbit laboral del personatge però que també cobreix tota la realitat social.
Hi ha una “normalitat” que converteix algunes conductes en adaptades o inadaptades. M’interessa com a directora no emetre una opinió tancada sobre les accions del personatge, que cada espectador pugui observar i transitar juntament amb l’actor quan una situació “normal” s’enrareix, acompanyar el personatge en aquest passatge, sorprendre’s amb ell, comprendre les pautes socials imperants que envolten aquest comportament.
El projecte parteix d’una nota periodística del 2017 d’un fet als Estats Units, en què un policia havia estat condemnat a la presó per fantasiejar amb cometre una sèrie de delictes contra la seva dona, els quals mai va fer i, en conseqüència, va ser alliberat.
Aquest episodi serveix de disparador a una sèrie d’interrogants que creiem ens guiaran en el procés de recerca: per què algú només fantasieja i no pot passar a lacció? Quines diferències hi ha entre fer i projectar? I sobretot: què se li proposa fantasiejar l’home des del que és social? On es fonamenta la violència d’un individu? Què fa l’entorn, quant propicia, reprimeix, constitueix o alimenta les maneres d’accionar de cadascú? I com impacta la “funció de l’home” a l’experiència vital de la dona?
Al costat d’aquestes preguntes ens interroguem pel deure ser, sobretot amb el focus posat en el deure ser masculí. Volem indagar sobre l´univers d´un policia, un àmbit ultra masculinitzat. I cercar, des d’aquest imaginari particular, en les naturalitzacions i desnaturalitzacions de les maneres de comportar-se i de ser, i les implicacions sobre la dona. Ens interessa especialment abordar aquestes inquietuds des d’una veu masculina.
Del 3 al 6 de novembre, a les 20h


