Murmut

FARRÉS BROTHERS I CIA
<< Costa molt viure sense acumular. Acumular fins a crear un mur, per si de cas >>

El món ens regala pors i, a canvi, ens ven seguretats a l’engròs: flotadors, cascos, farmacioles, crema solar, cinturons de seguretat, guants, arnesos, alarmes (no anem bé si una alarma ens ha de fer sentir segurs), verges de Lourdes, aigües del Carme. Moltes d’aquestes coses fan més nosa que servei. Moltes només omplen tupperwares fins a fer una paret. Ens hi podríem amagar. Per si de cas.

Murmut és una peça poètica que, amb un subtil sentit de l’humor, barreja teatre d’objectes, text i música en directe. Parla de com tots estem a la intempèrie tot i que busquem sempre la seguretat. De com ens aferrem als objectes com una mena de flotador. Una creació molt tendra i amb la qual tots ens podem sentir connectats.

PREUS:
ENTRADA A 17€ al web.
ENTRADA GENERAL A 22€ a taquilla.

ACTIVITAT ESPECIAL:
Dijous 7 de març: Col·loqui postfunció amb Xavi Bobés.

ACCESSIBILITAT:
Aquest espectacle comptarà amb so amplificat i bucle magnètic a partir de la segona setmana de representació, del 6 al 10 de març. El servei estarà disponible a taquilla, cal agafar els receptors abans d’entrar a sala. Qualsevol dubte podeu consultar al personal del teatre. Aquí tens tota la informació.

FITXA ARTÍSTICA:
Companyia: Farrés Brothers i Cia
Creació i interpretació: Jordi Palet i Puig, Toni Ubach
Dramatúrgia: Jordi Palet i Puig
Música: Toni Ubach
Mirada Externa: Xavi Bobés
Escenografia: Xavier Erra
Il·Luminació: Sylvia Kuchinow
Vestuari: Nídia Tusal
Construcció d’escenografia: Miquel Ruiz
Producció: Sylvie Lorente
Suport de la companyia: Pep Farrés, Jordi Farrés
Producció executiva: Maite Velàzquez
Enregistrament d'el Tumbao: Benet Palet
Fotografia: Juanjo Marín
In Memoriam: Mercè Gost (La Cònica), Tays Sampablo, Miquel Gallardo, Toni Puig i Josep Palet Carreras

NOTES D'AUTORIA

Hi havia alguna cosa que ens feia sentir segurs. Què era? Una olor? Un gest? Un pot de Mercromina? La masculinitat? Què era? Vam acumular coses. Fotos d’un viatge a un lloc irreconeixible: potser Disneyland?, potser Comarruga? Vam acumular diapositives, que era molt més pro que fer fotos de paper. Piles i piles de coses. Costa molt viure sense acumular. Acumular fins a crear un mur, per si de cas. Però no sé si això ens feia sentir segurs.

Tot això és el que em ballava pel cap mentre creàvem Murmut. Dèries bastant compartides amb el Toni Ubach, que feia molt més que musicar les imatges. Abocàvem les nostres obsessions, agafant formes entre quotidianes i estranyes. Després venia el Xavi Bobés uns quants dies, s’ho mirava, ens posava deures i teníem feina per setmanes.

No estic acostumat a estar dins un procés de creació com a intèrpret; normalment soc jo qui s’ho mira, qui diu, qui proposa des de fora, cap endins. I aquí em sorprengué la pròpia incapacitat de saber què donava jo mateix, de saber quin sentit tenien els signes que emetia. Fins que un dia me’n vaig adonar que estava fent aquest espectacle com a preparació per acomiadar el meu pare.

No hi parlem del dolor, ni del dol, que és un tros de dolor, però sí del petit click que ens desenganxa del que ens envolta -de la realitat- i de la dificultat de tornar a connectar-nos-hi.

JORDI PALET I PUIG. Autor, director i intèrpret.