Lötò. Un ritual de emancipación corporal

La Sílvia acaba de fer 48 anys i està ben lluny de la talla 48. Però no vol esperar a complir-ne 56 per parlar del seu cos: un cos polític, camp de batalla, cos de resistència.

Lötò aborda diverses qüestions que travessen l’artista, com ara la pressió estètica, la grassofòbia o l’edatisme. Aquest ritual performatiu que ens presenta Silvia Albert Sopale és un intent de fer les paus amb el cos i de donar-se l’oportunitat de rescabalar-se i retre-li homenatge.

Aquesta és probablement la peça més íntima i personal de l’artista, que utilitza el seu propi cos com a arxiu personal de memòria. Tot i això, ja se sap què es diu: «Pots treure la noia de l’activisme, però no l’activisme de la noia.»

LÖTÒ és una experiència teatral i ritual basada en la tradició funerària Boobe, que convida a reflexionar sobre la relació entre el cos i les pressions socials que afronten les dones. A través d’un ritual d’emancipació corporal, l’obra explora la grassofòbia, l’impacte dels cànons estètics i les ferides que es generen en la recerca de l’acceptació.

Aquest ritual busca reconciliar el públic amb els seus cossos en un viatge col·lectiu que uneix performance, dansa, música i arts visuals.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Silvia Albert Sopale, mirada externa Carla Rovira
Companyia: No es país para negras
Producció: Periferia Cimarronas
Il·luminació: Raúl Beldarrain
Escenografia: Agnes Essontu Luque, Lluís Anglès Marimón i Silvia Albert Sopale
Disseny de so: Mani Tapes
Vestuari: Amada Sumonte i Silvia Albert Sopale
Agraïments: Metáfora Studio Arts, Victorinos Bolekia Bonay