EL NOM VOLGUT

El nom volgut parla de les infàncies trans* des d’un prisma que no acostumem a veure en la ficció: la neurodivergència (i, en concret, l’autisme); i de les violències que les persones amb aquestes característiques reben per partida doble. Durant el meu procés de documentació (perquè vaig entendre que el meu bagatge com a docent de Primària no era suficient) vaig parlar amb orientadores escolars, psicòlogues especialitzades, familiars d’infants trans* i amb adults trans* neurodivergents. El transautisme (o l’autigènere) és molt més comú del que creiem.

Segons la llei, quan un alumne comunica que el seu gènere sentit no coincideix amb l’assignat, s’ha d’informar a la família i aplicar el protocol escolar. Però, què passa si l’alumne té un diagnòstic TEA (trastorn de l’espectre autista)? Com haurien d’actuar tots els agents que l’envolten?

La peça explora aquestes qüestions des del punt de vista, no sempre encertat, dels adults (duc el Petit Príncep tatuat a les costelles). Dos únics intèrprets donen vida als diferents personatges que orbiten al voltant de la que fins ara es deia Lua, i que ara té una sola exigència: que al diploma de la graduació de Primària posi “Elio”, el seu nom volgut.