CARMEN

Carmen. De l’extraradi. Vint-i-tants anys. Lliure. Acció. Popular. Objecte de desig. Apàtrida. Baralles i navalles. Lliure. De l’extraradi. Carmen.

Mérimée va publicar el 1845 Carmen, la història d’una jove gitana que treballava com a cigarrera a Sevilla. La Carmen del segle XXI és una noia apoderada, popular, canta i balla hip-hop i trap. És urbana i viu a una barriada humil de la perifèria. És considerada una femme fatal perquè tracta als homes de la mateixa manera que ells tracten a les dones.

Tony Casla revisita el clàssic i presenta una història de feminisme, llibertat i amor, en un espectacle finalista al Gran Premi d’Espanya d’Arts Escèniques 2020/21.

Adaptació i direcció escènica: Tony Casla
Autoria original: Prosper Mérimée
Repartiment: Cristina Vallribera / Alexandra Flores, Patrick Martínez, Andrés Piza i Óscar Giménez / Pol Forment

Vestuari: Carme Trias (Modart- Alta Costura) i Antzoki Teatteri
Moviment escènic: Fàtima Campos Trepat
Flamenc: Berta Villa
Danses urbanes: Sara Espías
Disseny d’il·luminació: Anna Espunya
Cançons a capella: Mabel Flores
Percussió: Jean David Borges Reyna
Escenografia: Javier Sanagustín Canudo