Dramatúrgia: Eu Manzanares
Direcció: Sergi Pompermayer
Interpretació: Anna Castells i Felipe Cabezas
Ajudant de direcció: Mireia Aixalà
Idea i disseny del projecte: Felipe Cabezas, Isabella Pintani, Gabriela Marsal
Escenografia i vestuari: Eric Manchia Benito
Il·luminació: Mattia Russo
Espai sonor: Verónica Gonzalo
Direcció de producció i producció executiva: Gabriela Marsal (Suika)
Producció i comunicació: Isabella Pintani (Sala Fènix), Gabriela Marsal (Suika)
Premsa: Nestor Lozano
Vídeos promocionals: Marc Mampel
Fotografia: Martí Fradera
Il·luminació fotografia: Jackie Rihacek
Disseny gràfic: Isabella Pintani
Assistent de direcció en pràctiques: Maria Pocorull Ferrer (Col·legi de Teatre de Barcelona)
Ajudant de producció en pràctiques: Maria Palacios (Escola de Mitjans Audiovisuals)
Ajudant de maquillatge i perruqueria en pràctiques: Ainhoa Bobadilla Cortijo (Colors-Up Escuela de Maquillaje Profesional)
Cap tècnic del teatre: Manel Bocero
Distribució: Magrana Escena
Una producció de Sala Fènix i Suika
Amb el suport: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (OSIC), Ajuntament de Barcelona (ICUB), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (INAEM), Next Generation Catalunya.
Colaboren: On el Teatre Batega, Associació d’Empreses Productores de Teatre (ADETCA), Tot Raval, La Villarroel, Fundació Catalunya Cultura, Refugi Escènic Pla de Residències Artístiques Can Clariana Cultural, Festival Grec, Sala Beckett, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Col·legi de Teatre de Barcelona, Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), Colors-Up Escuela de Maquillaje Profesional, Teatre Eòlia, Casa Amèrica Catalunya, Consulado General del Uruguay en Barcelona, Club Onebox, Atrapalo Teatre Barcelona, Tresc, Club La Vanguadia
Complicitats: Rosa Molinè, Tania Brenlle, Matias Zanotti, Toni Casares, Pere Cabaret
Programa Jove: Institut Milà i Fontanals, Institut Arts, Fundació Gavina, Espai La Clau
Dopaland és una història entorn del desig i la seva relació amb la societat de consum que ens situa en un parc temàtic. En un espai de fantasia i obligada felicitat, de famílies que –almenys per un dia- necessiten aparcar penes, indignació i insurrecció per un mòdic preu.
Dos treballadors: la responsable de personal tracta d’animar a l’empleat. Almenys, això sembla… Perquè ha succeït una cosa greu. Molt greu. Tremenda. Una cosa totalment inadmissible.
Alguna cosa que ens mostrarà com, en un espai tancat aliè a la felicitat imperativa que els envolta, poden desencadenar-se emocions i pensaments que porten -gairebé simultàniament- a abraçar i qüestionar l’estranya i absurda lògica del sistema.
