A Diversión obligatoria, l’humor s’ha trencat; l’estructura de l’acudit s’ha vist alterada; i les paraules, sons i moviments s’han dislocat. En aquest món d’ombres, un personatge lluita entre la depressió i la diversió.
Partint d’una investigació sobre l’humor, el títol fa referència a “mandatory fun”, una estratègia que suposadament millora el rendiment d’una empresa a partir d’activitats que evoquen una diversió pretesament espontània entre els treballadors.
El “mandatory fun” esdevé el retrat d’una generació deprimida que es manté en l’autoparodia com a estratègia de supervivència. La nova era del posthumor a xarxes entén l’existència des del ridícul i ens dóna la benvinguda a la nova dictadura de l’humor.
Júlia Barbany és una performer i creadora d’escena híbrida que basa el seu treball en l’humor i els límits de la performativitat que ella denomina com a “tova”. La plàstica i l’estranyesa són parts importants del seu treball.
Component del Col·lectiu Las Huecas, ha col·laborat en diversos projectes com a actriu i ajudant de direcció. Graduada per l’Institut del Teatre, també rep formació de performance a la Universitat d’Hèlsinki. Actualment és artista resident del Graner, centre de creació de dansa i arts vives.
