Meta

CICUTA
<< Només tenia setze anys i preferia morir al mar que haver de tornar al meu país >>

El juliol del 2008, el nedador olímpic David Meca va creuar l’estret de Gibraltar tres cops seguits. Meta és la narració d’aquesta gesta esportiva en boca de l’Ibrahima Diallo, un jove del Senegal que, en circumstàncies totalment diferents, també va creuar l’estret ara fa tres anys.

Meta és un monòleg de teatre documental que, com si es tractés d’una conferència motivacional, exposa el relat èpic del nedador sabadellenc. Ara bé, el Mediterrani amaga moltes cares i les paraules de l’Ibrahima Diallo aboquen silenciosament una altra història, submergida en el mateix relat. Una història mediàtica explicada a través d’una veu silenciada: del contrast de les dues realitats oposades, en deriva una reflexió crítica al voltant de la nostra societat i la immigració al mar Mediterrani.

En forma de col·loqui, l’obra convida el públic a parlar amb l’Ibrahima Diallo de tot allò que no s’ha dit. Al final s’obren les portes a realitzar totes aquelles preguntes contingudes durant l’espectacle.

Aquest espectacle ha estat seleccionat dins de la 2ª edició del projecte #Visionaris del Teatre Tantarantana. Un projecte que es troba dins del programa Comunitari del teatre com a fàbrica de creació, on es convida a diferents col·lectius de joves a participar en la programació. Aquesta temporada 23-24 participen Àlex Locubiche, Alex Grande, Berta Alarcón, Dunia Vilanova i Neshua Puig, membres de Novaveu i del programa Imperdibles, impulsat des del Consorci d’Educació i l’Institut de Cultura de Barcelona.

PREUS:
ENTRADA A 17€ al web.
ENTRADA GENERAL A 22€ a taquilla.

ACTIVITATS ESPECIALS:
Col·loqui cada dia després de funció. El mateix monòleg convida al públic a parlar amb l’Ibrahima Diallo de tot allò que no s’ha dit. Al final s’obren les portes a realitzar totes aquelles preguntes contingudes durant l’espectacle.
Col·loqui amb Visionaris - dijous 14 de març. Amb la participació de Visionaris i Cicuta.

FITXA ARTÍSTICA:
Companyia: Cicuta
Autoria: Adrià Aparicio, David Font
Interpretació: Ibrahima Diallo

Premis Barcelona 2020, Beca per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts escèniques 2021 i Subvenció a la producció de nous muntatges teatrals de sala de caràcter professional 2022. Meta compta amb el suport de l’ICEC, ICUB i l’Ajuntament de Barcelona. Agraïments al centre d’acollida Kirikú, la cooperativa Eduvic, a Trifusió Projectes Culturals i al Festival Z.

NOTES DE LA COMPANYIA:
Meta és una obra de teatre documental: després de treballar a un centre d’immigrants arribats amb pastera, volíem parlar de la realitat que es viu cada dia a l’Estret de Gibraltar.

Segur que, més o menys, et consideres una persona informada de la situació que s’hi viu - sovint en surten notícies -, però avui et trobes davant d’un gran silenci. L’Ibrahima no és actor. L’Ibrahima no parla de la seva història. L’Ibrahima no t’explicarà la seva travessa. És des del silenci, des de tot allò que no es diu, que volem acostar-nos a la història de tots aquells que no han aconseguit arribar a l’altra banda, a la meta. Meta és el silenci de tots aquells que no tenen veu.

 Defugint el sensacionalisme,vam optar per abordar la qüestió fent servir la ironia (no reduir-la, només, a un recurs còmic!). Només pel fet d’acostar-vos al teatre, totes les persones que veureu l’obra probablement prediqueu el mateix discurs - qui s’atreveix, avui, a dir en veu alta que és racista? -. Partint d’aquesta base, ens interessava pensar la migració pel Mediterrani des d’un altre punt de vista. Per aquest motiu, Meta no apunta la seva temàtica de manera directa, sinó de manera circumdant. Per moltes voltes que hi donem, sense mai tocar-lo - i aquesta és la gràcia de la ironia -, el nucli de l’obra emergeix a la superfície per si sol i amb més força que si ho tractéssim de manera directa.

 Vam apostar per a la ironia com a un mecanisme de generació pensament crític. Volíem evitar crear un seguit de manifestos que cal aprendre - fer que sí amb el cap -. Amb Meta, l’espectador pensa, s’emociona i s’afigura la travessa de l’Estret de Gibraltar per ell mateix.